Qui som?

-
Qui som?

Sobre nosaltres

ARBORICULTURA MEDITERRÀNIA ECOLÒGICA

El projecte

Fruits del Gaià és una explotació familiar d’arboricultura mediterrània ecològica situada a Bràfim, entre les planes de l’Alt Camp i la riba del riu Gaià. Conreem fruita seca i olivera amb respecte pel nostre entorn natural i social, sempre buscant la màxima qualitat en els aliments que produïm. És per això que oferim productes amb certificació ecològica i cerquem la relació el més directe possible amb les persones que els consumeixen.

Des de fa 15 anys treballant per vosaltres

Les arrels de Fruits del Gaià es troben en l’explotació ramadera i de cultius de farratgers pel bestiar de la família Casabona que, de mica en mica, es va acabar reconvertint a una finca cerealista.

L’any 2006 es pot considerar el naixement del projecte Fruits del Gaià, moment en el qual es va iniciar l’aposta per l’arboricultura mediterrània, es van  plantar els primers ametllers i es va començar a gestionar finques d’oliveres. Des del primer moment es va optar per sistemes de cultiu respectuosos amb el medi. 

Després d’uns anys de consolidació, el 2015 a Fruits del Gaià decidim fer un pas endavant i fer una aposta més decidida per l’arboricultura mediterrània amb noves plantacions i la gestió de finques ja en funcionament, dedicant esforços a transformar els nostres productes i fer-los arribar a aquelles persones que els vulguin gaudir.

Els anys han anat passant i el nostre projecte ha anat teixint aliances i complicitats amb altres projectes productius i persones interessades per un model de producció transformador; i això, ens encanta. En un context ple de reptes tenim clar que aquesta xarxa és bàsica per a trobar respostes i, en aquesta línia, des del passat 2022 hem incorporat la intercooperació i la vessant social en l’activitat principal del projecte, el qual hem volgut anomenar comunitat Fruits del Gaià.

Valors de Fruits de Gaià

El projecte de Fruits del Gaià neix amb la intenció de generar dinàmiques positives en el seu entorn i, per aconseguir-ho, hem establert uns valors que han de guiar-nos en el nostre dia a dia:

Persones

Com tot petit projecte, Fruits del Gaià tira endavant per l’esforç i les ganes de les persones que en formem part.

El projecte va ser posat en marxa i està liderat per la Mercè, el Carles i l’Aran, però no seria possible sense les persones que hi col·laboren en el nostre dia a dia. Algunes ens acompanyen tot l’any, el Saïd i la Marina, i d’altres, van venint a temporades a donar un cop de mà: el Pep, l’Hector, el Gerard, el Mustafa… Totes elles formen part, en major o menor mesura, de Fruits del Gaià.

L'ENTORN

Bràfim és el punt central de Fruits del Gaià. Les nostres finques estan situades al seu terme municipal i als termes municipals del voltant, marcades pel curs del riu Gaià i la plana de l’Alt camp.

Per conèixer el nostre projecte, també és important entendre quin és l’entorn que l’envolta i l’identifica.

bràfim

Bràfim és una petita vila de l’Alt Camp (Camp de Tarragona), de prop de 700 habitants, que limita a l’est amb el riu Gaià i a l’oest amb la plana de l’Alt Camp, envoltada pels pobles de Vila-Rodona, Vilabella, Puigpelat i Montferri. Aquest és un poble amb història: al terme s’han trobat vestigis romans, el seu nom prové del terme àrab "Abrahim" (prova del seu poblament per part d’aquesta comunitat) i la seva carta de poblament després de la conquesta cristiana data del 1159.

Bràfim ha estat i és una població amb una economia principalment agrícola, tot i que ha tingut períodes amb altres activitats importants com els paraires (menestrals de la llana) al segle XV o la cria de cucs de seda al S. XVIII. Actualment, l’agricultura i la transformació agroalimentària continua essent el principal motor econòmic de la vila, principalment amb cultius de secà (la vinya, el cereal, l’olivera i l’ametller), tot i que manté una part de regadiu (l’horta, els avellaners i els arbres fruiters, sobretot cirerers), els quals van tenir una gran importància econòmica el segle passat. L’entorn del nucli urbà de Bràfim és un paisatge en mosaic, marcat pels camps agrícoles en els que hi podem trobar les Barraques de Bràfim, unes barraques de pedra seca que formen part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. També hi trobem la Torre de Bràfim o Torre del Garriga, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional i l’ermita de Loreto, el lloc més emblemàtic del poble, situada al capdamunt del turó Puig Rodó.

EL RIU GAIÀ

El riu Gaià és un dels rius més llargs de Catalunya, amb una conca estreta que emmuralla la llera gran part del seu recorregut. 

Té el naixement a les planes de la Baixa Segarra, a la zona de Santa Coloma de Queralt. Al seu tram mig el riu travessa la serralada prelitoral a través d’una zona abrupta i eminentment forestal, i s’eixampla a la plana de l’Alt Camp, generant una zona molt rica i ideal per a la producció d’horta i d’arbres fruiters. Al seu tram baix, i travessa la serralada litoral formant sinuosos meandres fins al pantà el Catllar, on el seu curs es veu interromput la major part de l’any, per acabar desembocant a la costa de Tamarit, tot creant una zona amb una llacuna apreciada ecològicament que forma part de la Reserva Natural de Fauna Salvatge de la Desembocadura del Gaià.

El Gaià ha estat històricament un riu molt actiu i amb una rellevant importància en la zona. Ja a l’època romana l’aigua del Gaià es va usar per abastir la gran Tarraco amb la construcció de dos aqüeductes de més de 50 km de llargada que agafaven la seva aigua  des del Pont d’Armentera fins a Puigpelat i des de Puigpelat fins la ciutat. Durant el segle XVIII, es va construir la Mina de l’Arquebisbe, un aqüeducte que aprofita alguns trams del romà, per abastir la ciutat de Tarragona i que actualment, segueix en actiu aportant el 3% de l’aigua a la ciutat.

 

El propi riu va tenir una gran activitat.  L’aprofitament de l’aigua recollida en rescloses es portava a través de sèquies  de molí a molí fins a utilitzar-se en els diferents canals de rec. La Gaianada del 2015 va deixar al descobert tot de restes d’aquests molins, séquies, palanques, etc. i ha permès fer un inventari de tot aquest patrimoni fluvial, que va impulsar l’associació Terres del Gaià per tal de promoure accions per protegir, estudiar, difondre i millorar el llegat natural i cultural d’aquest riu.


A més del paper com a motor de l’activitat econòmica de la zona, que ens ha llegat aquest patrimoni fluvial, el riu Gaià acull al seu entorn altres elements patrimonials amb un alt valor històric i cultural. Sens dubte destaca sobretot el conjunt monumental del monestir cistercenc de Santes Creus, fundat l’any 1150, considerat una de les joies de l’art medieval català. També és destacable la presència, al llarg del seu curs, dels castells del Gaià: un conjunt de fortificacions altmedievals pertinents a dues marques: d’un banda, la Marca Hispànica, frontera del món cristià, i de l’altra la frontera superior d’Al-Andalus.

El pantà del Catllar, construït a mitjans dels anys 1970 per Repsol, va provocar un notable deteriorament i gairebé desaparició de la flora i la fauna de la part baixa del riu. Gràcies a grups de defensa del territori, aquest tram s’ha recuperat i millorat ecològicament. Actualment l’associació mediambiental La Sínia té com a principal eix d’acció el projecte de custòdia fluvial, centrat en la conservació i recuperació de la biodiversitat del riu; a banda d’oferir activitats i voluntariat per tal de donar a conèixer, restaurar i promoure la conservació del patrimoni natural, cultural i històric de la conca baixa del riu Gaià.

Si vols saber més sobre el riu Gaià, visita a:

L’Associació Terres del Gaià

https://www.terresdelgaia.cat/

L’Associació mediambiental La Sínia

https://www.riugaia.cat/

El Centre d’estudis del Gaià

https://centredeestudisgaia.cat

LA PLANA DE L’ALT CAMP

Situada al mig de la comarca, la plana de l’Alt Camp queda delimitada pels rius Francolí (a l’oest) i Gaià (a l’est) i, al nord, per un amfiteatre de muntanyes: la serra de Miramar i el massís de Bonastre.

La Planta de l’Alt Camp és un territori d’important valor sociocultural, ecològic i agrícola ja que comprèn uns escenaris paisatgístics únics a la plana del Camp de Tarragona i dels últims de les planes litorals de Catalunya; el tapís de cultius mediterranis de secà: cereal, vinya i olivera, juntament amb ametller i garrofer. En moltes finques encara hi podem trobar la tradició de l’antara, sobretot d’oliveres menyes; una forma de conrear arbres grans que delimiten les parcel·les d’altres cultius (ametller, cereal, vinya). 

La plana de l’Alt Camp intercala els conreus actius en petites extensions de policultius amb parcel·les de guaret, matollar i bosc, que donen lloc a un mosaic paisatgístic que va variant en colors i textures al llarg de l’any, oferint un patrimoni natural de gran interès a escala catalana. Aporten ecotons addicionals i, juntament amb la zona muntanyosa del voltant, actua de corredor i connector biològic i paisatgístic entre el bloc del Gaià i les muntanyes de Prades; permetent acollir una gran biodiversitat d’espècies (sobretot de fauna ornítica) d’ambients oberts i d’altres típiques de mosaics agroforestals, entre les quals es troben espècies amenaçades a escala catalana i europea.

Associat a aquests paisatges agrícoles es conserva un patrimoni cultural cada cop més valorat, lligat a un estil de vida pròpia del secà i que dóna una certa identitat local. Les barraques i construccions de pedra seca (marges, clapers, etc.) són elements que s’integren en plena harmonia i equilibri amb els espais agraris i forestals, generen zones de refugi d’una gran varietat de flora i fauna del territori.

La constant fragmentació de la plana provocada pel pas de vies de comunicació, industrials o residencials, generen molts problemes de continuïtat d’aquests espais d’alt valor ecològic i amenacen a l’activitat agrària i al patrimoni rural que hi està lligat.

A Fruits del Gaià treballem per mantenir vius els valors de la plana de l’Alt Camp: donant valor als cultius de secà que li són característics, recuperant i gestionant les antares d’oliveres menyes, mantenint les cabanes i marges de pedra seca i deixant zones boscoses, per tal d’afavorir i donar valor a la biodiversitat i el paisatge.